L’ALGOL
és un llenguatge de programació desenvolupat l’any 1958 que està basat en
imperatius. El nom prové de l’acrònim ALGOrithmic Language. Fou innovador a l’aportar
els blocs d’instruccions basats en els parells begin-end i perquè la seva
sintaxi fou l’estàndard dels algoritmes informàtics durant molts anys. L’ALGOL
limità el seu camp d’acció a les universitats i està considerat la base d’altres
llenguatges posteriors com el Pascal, el C o l’Ada.
FORTRAN
va ser el primer llenguatge de programació d’alt nivell. Acrònim de FORmula
TRANsaction, el va desenvolupar entre els anys 1954 i 1957 l’empresa IBM amb
John W. Backin al capdavant, qui també va crear el primer compilador de FORTRAN.
El
FORTRAN va ser un èxit rotund al ser molt eficient. Durant la dècada dels anys
80 va anar perdent protagonisme enfront del Llenguatge C. Avui dia s’utilitza
per al càlcul científic i l’anàlisi numèrica.
L’Universal
Automatic Computer (UNIVAC) va
ser el primer ordinador comercialitzat als EUA (1951). Els mateixos enginyers de l’ENIAC,
J. Presper Eckert i John William Mauchly van crear-ne
aquest, que deixava enrere la funció militar de l’anterior prototip per donar
prestacions en el camp de la gestió de les dades administratives i dels bancs,
per tant, l’UNIVAC no va ser
concebut com a màquina per fer càlculs científics.
L’UNIVAC va
donar els seus serveis a universitats com Harvard,
Pennsylvania; centres com el Case Institute of Technology d’Ohio i a
la pròpia administració nord-americana, a la seva Oficina Censal i d’Estadística, a més a més d’empreses privades,
fins els primers anys de la dècada dels 70.
L’UNIVAC
estava encabit en una sala de 35 metres quadrats i format per 5.200 tubs.
Pesava 13 tones i consumia 125kW per fer 2.000 operacions per segon amb un
rellotge de 2,25 MHz i una memòria de 4,3x2,4x2,6 metres amb buffers d’entrada
i sortida.
L’Electronic Numerical Integrator And Computer (ENIAC) va ser la primera
computadora totalment digital dissenyada pel càlcul de taules de tir de l’artilleria
al Laboratori de Recerca Balística de l’Exèrcit
dels EUA durant la Segona Guerra Mundial.
El projecte es va iniciar el 5 de juny de 1943 amb el nom
de Project PX i va ser desenvolupat per
la Universitat de Pennsylvania. L’ENIAC
va estar en funcionament des de 1947 fins 1955.
Encara que la història d’aquesta computadora gegant va
fer famosos els enginyers J. Presper
Eckert i John Mauchly,
investigacions posteriors han desvetllat una curiosa història, silenciada,
possiblement per una qüestió de gènere: la participació de sis dones matemàqiques.
Les nord-americanes Betty Snyder
Holberton, coneguda posteriorment per les seves aportacions al llenguatge
de programació COBOL; Jean Jennings
Bartik; Marlyn Wescoff Meltzer; Ruth Lichterman Teitelbaum; Frances Bilas Spence i la irlandesa Kathleen McNulty Mauchly Antonelli van
veure com fins l’any 1997, el seu nom no era reconegut al Women in Technology International Hall of Fame, pel seu treball en
la programació oficial de l'ENIAC.
No teníem manuals per l'ENIAC. Vam aprendre a programar
estudiant els diagrames lògics. Quina benedicció. Vam fer tot des del principi.
Vam aprendre com funcionaven els ordinadors. Ens vam guanyar el respecte dels
enginyers des del començament perquè realment vam entendre el que estàvem fent
i vam poder corregir millor que ells els errors perquè teníem els nostres
programes de proves així com el coneixement sobre l'ordinador - Jean
Jennings Bartik
Charles Babbage, matemàtic anglès, va ser el primer
científic en tenir la idea de crear una computadora. És per aquest motiu que
Babbage és considerat el proto-científic
de la computació.
Anglaterra,
segle XVIII. El país viu la convulsió de la Revolució Industrial com a
conseqüència de la màquina de vapor de James Watt enmig d’una ambient de plena
efervescència científica i tecnològica. Babbage no és aliè a aquests moments i
creà la seva màquina diferencial per intentar influenciar en un canvi de
paradigma educatiu: a les Universitats angleses encara s’estudiaven les
matemàtiques d’Isaac Newton i ell volia difondre les teories d’altres autors
com Leibniz, Euler o Lacroix.
L’any
1822 va presentar la seva màquina
diferencial, un projecte que mai va arribar a executar-se però que li serví
de base per a la seva màquina analítica,
un invent format per dispositius d’entrada basats en unes targetes perforades,
un processador aritmètic que servia per a calcular nombres; una unitat de
control que donava ordres i una memòria on s’emmagatzemaven aquests nombres.
Babbage
no va tenir èxit en la difusió del seu invent fins que va conèixer Ada Lovelace, matemàtica i filla del
poeta Lord Byron, qui el va ajudar a desenvolupar la màquina analítica (1832-1871), un invent
que resolia equacions diferencials. A ella se li atribueix el primer algoritme
codificat destinat a ser processat per una màquina, i per aquest motiu, se la
considera la primera programadora
informàtica de la història.
La
mort de Lovelace no va impedir que Babbage continués amb el projecte comú de
tots dos, un projecte que malgrat no arribar a executar-se mai, segles més
tard, l’any 1991, es va demostrar que podia haver funcionat.
Babbage
va ser una gran científic. També va idear el dinamòmetre, els codis xifrats, el
formulari, el franqueig postal, l’avisador de vaques per a les locomotores i va
tenir la idea de la sincronitzar tots els rellotges amb el senyal horari de
Greenwich (Regne Unit).
Tan aviat com existeixi una Màquina Analítica,
aquesta, necessàriament guiarà el curs futur de la ciència. Quan es busqui un
resultat per la seva ajuda, a l’acte es plantejarà la pregunta: Per quina
trajectòria de càlcul es poden obtenir aquests resultats amb la màquina en el
menor temps possible? – Charles Babbage
Gottfried
Wilhelm Leibniz, filòsof, filòleg,
matemàtic, lògic, científic, jurista, bibliotecari i diplomàtic alemany va inventar
una calculadora digital mecànica
(1672-1694) iva desenvolupar el càlcul
diferencial (1676). Leibniz va prendre com a base la Pascaline de Blaise Pascal, màquina calculadora que sumava i
restava, i la va millorar aconseguint que multipliqués i dividís. La
calculadora de Leibniz es tractava d’un aparell basat en un sistema de
cilindres de llautó i d’acer polit, col·locat dins d’una capsa de roure, amb setze
dígits i seixanta-set centímetres de llarg. Es dividia en dues parts
paral·leles i un acumulador de computació i permetia l’entrada de dades de vuit
dials de manera que els resultats apareixien en deu finestretes.
És indigne d'homes excel·lents perdre les hores com esclaus en la tasca de calcular allò que sense risc podria relegar-se a algú més si s'utilitzessin màquines - Gottfried Wilhelm Leibniz
Blaise Pascal, filòsof, matemàtic i físic occità ideà
amb només 19 anys la Pascalina, una calculadora mecànica que és considerada com l’inici de la
informàtica.
Era l’any 1642 i el
pare de Pascal, qui treballava com a recaptador d’impostos, va ser nomenat Superintendent a l’Alta
Normandia pel Cardenal Richelieu. Pascal se’n va adonar de la gran quantitat d’operacions matemàtiques
que el seu pare havia de fer diàriament i es posà a treballar en la creació d’una
màquina que li facilités la feina.
És aquest el motiu del naixement de la Pascalina,
una màquina amb un aspecte més petit que una capsa de sabates amb una sèrie de
rodes dentades connectades entre sí. Cada roda tenia deu posicions (del 9 al 0).
Hi havia vuit rodes, sis pels nombres enters i 2 pels decimals, aquestes
darreres col·locades als extrems. Cada vegada que una roda girava, les altres
avançaven una posició i d’aquesta manera s’obtenien números entre el 0,01 i el
999.999,99.
L'home se supera a sí mateix infinitament perquè sempre està en camí cap a la plenitud infinita- Blaise Pascal
.png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.png "Calculadora de Leibniz (1672-1694)")
