.jpg)
Charles Babbage, matemàtic anglès, va ser el primer
científic en tenir la idea de crear una computadora. És per aquest motiu que
Babbage és considerat el proto-científic
de la computació.
Anglaterra,
segle XVIII. El país viu la convulsió de la Revolució Industrial com a
conseqüència de la màquina de vapor de James Watt enmig d’una ambient de plena
efervescència científica i tecnològica. Babbage no és aliè a aquests moments i
creà la seva màquina diferencial per intentar influenciar en un canvi de
paradigma educatiu: a les Universitats angleses encara s’estudiaven les
matemàtiques d’Isaac Newton i ell volia difondre les teories d’altres autors
com Leibniz, Euler o Lacroix.
L’any
1822 va presentar la seva màquina
diferencial, un projecte que mai va arribar a executar-se però que li serví
de base per a la seva màquina analítica,
un invent format per dispositius d’entrada basats en unes targetes perforades,
un processador aritmètic que servia per a calcular nombres; una unitat de
control que donava ordres i una memòria on s’emmagatzemaven aquests nombres.
Babbage
no va tenir èxit en la difusió del seu invent fins que va conèixer Ada Lovelace, matemàtica i filla del
poeta Lord Byron, qui el va ajudar a desenvolupar la màquina analítica (1832-1871), un invent
que resolia equacions diferencials. A ella se li atribueix el primer algoritme
codificat destinat a ser processat per una màquina, i per aquest motiu, se la
considera la primera programadora
informàtica de la història.
La
mort de Lovelace no va impedir que Babbage continués amb el projecte comú de
tots dos, un projecte que malgrat no arribar a executar-se mai, segles més
tard, l’any 1991, es va demostrar que podia haver funcionat.
Babbage
va ser una gran científic. També va idear el dinamòmetre, els codis xifrats, el
formulari, el franqueig postal, l’avisador de vaques per a les locomotores i va
tenir la idea de la sincronitzar tots els rellotges amb el senyal horari de
Greenwich (Regne Unit).
Tan aviat com existeixi una Màquina Analítica,
aquesta, necessàriament guiarà el curs futur de la ciència. Quan es busqui un
resultat per la seva ajuda, a l’acte es plantejarà la pregunta: Per quina
trajectòria de càlcul es poden obtenir aquests resultats amb la màquina en el
menor temps possible? – Charles Babbage
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada